Fruts de bosc (granes e d’auti)
Vocabulari multilingüe. Introduccion.

Ua convèrsa freqüenta:

Ei freqüent deuant de quauqui fruts ua convèrsa com ara:

«- Tu, açò ei un "jordon"
- Non pensi, ei ua "frambuesa"
- Vòs díder?»

O ben:

«- Guarda un "mirtil" !
- Semble un "auajon"»

Entà aclarir dubtes vos aufrim aguest petit vocabulari multilingüe de fruts de bòsc. Aguest vocabulari ei preparat entà poder-lo consultar facilament damb eth vòste telefòn intelligent (smartphone).

Eth nòm

Es fruts de bòsc, son fruts petits, doci o acids, chucosi, de colors vius, en generau de color vermelh o colors escuros (blavós, morat, nere, etc.) e que tradicionaument non se cultivauen senon que se remassauen en arbes e sustot arbusti e mates silvèstres. Mès n’i a fòrça de cultivats des de hè molt de temps.

Fruta de bòsc serie eth tèrme apropriat quan eth frut de bòsc ei entara alimentacion umana. En aguest recuelh divulgatiu nòste tanben s’includissen fruts similars damb qualitat alimentària pòc interessanta, quauqu’uns (complètament o damb bèra part) toxics e que pòden arribar a èster mortaus.

Fruts silvèstres (o frutes silvèstres) son es que corresponen a plantes non plantades per òme. Fruts silvèstres e frutes cultivades son tractats en conjunt encara qu’ei corrent qu’es fruts procedents de plantes cultivades e seleccionades siguen mès gròssi.

Es fruts de bòsc tanben receben d’auti nòms, com ara fruts ròis o vermelhs (molti an d’auti colors) o fruts petiti (en contraposicion as frutes gròsses: poma, pera, persec, etc.). Eth significat de cada un des tèrmes nomentadi (fruts de bòsc, fruts silvèstres, fruts ròis e fruts petiti) reflectís quauques caracteristiques d’ua part deth conjunt des fruts que tractam.

Sonque cau auer presentes es denominacions en diuèrses lengües: 
(còdis de lengua: ISO 639)
català Fruits de bosc (baies i altres), fruits vermells
aranés < occitan Fruts de bòsc (granes e d'auti)
español Frutos de bosque (bayas y otros), frutos rojos
français Fruits rouges (baies et autres)
English Berries, soft fruits (berries and other)
Deutsch Wildfrüchte (Waldbeeren und andere)
italiano Frutti di bosco (bacche e altri)
português Frutos silvestres, frutos do bosque, frutos vermelhos (bagas e outros)
nederlands Bosvruchten (bessen en anderen)

Cau díder qu’eth tèrme berry (pl. berries) en anglés s’a utilizat tot soent e suberpasse amplament eth nòste concèpte de grana (frut simple de mesocarp e endocarp carnut, des deth punt de vista botanic). D’ua manèra semblanta actue eth tèrme equivalent alemand Beere (pl. Beeren).

Generalitats

Descartam, de moment, es fruts secs com ara er aueràs, era castanha, es pinhons que tanben podem trobar en miei naturau. I auem includit, totun, frutes tradicionaus d’arbes introdusits en temps antics (arqueofits) qu’encara, a viatges, se pòden trobar pròp de masies e camps, com ara: era ginjorla (Ziziphus jujuba), era nespla (Mespilus germanica), era sòrba (Sorbus domestica) e tanben era falabrega (Celtis australis).

Era majoria d’aguesti fruts de bòsc son produsits per arbusti, quauqu’uns fòrça baishi (com ara er auajon (Vaccinium myrtillus, 0,15-0,60 m) encara que quauqu’uns son veritables arbes, com ara era arboça (Arbutus unedo), eth ginjorlèr (Ziziphus jujuba), er areu (Ilex aquifolium), eth falabreguièr (Celtis australis), es morères (Morus spp.), eth nesplièr (Mespilus germanica), eth sorbèr (Sorbus domestica) e eth tèish (Taxus baccata).

Quauques plantes damb aguestes “granes” an un usatge ornamentau, coma verd nadalenc, es mès freqüentes son:

  • Areu (Ilex aquifolium), arbilhon o arbust de huelha ludenta e punchenta e boletes (fruts de 7-8 mm) vermelhes caracteristiques enes exemplars femenins (ei ua espècia dioïca).
  • Agreulon (Ruscus aculeatus), mata damb fillocladis (huelhes fausses) acabadi en puncha e grans vermelhi (10-12 mm) enes exemplars femenins.
  • Visc (Viscum album): planta emiparasita sus quauqui arbes, hè boletes translúcides (6-10 mm), blanques o auriòles. Se considère un simbèu de bona sòrt.
  • (Remèrca: es fruts d’aguestes 3 plantes son toxics)
Cau èster alèrta, per se quauqu’ua d’aguestes espècies ei protegida o regulada de manèra generau (per exemple en Catalonha afècte ar areu, ath palmèr nan e ath tèish) o en espacis concrèts (parcs naturaus o similars). Era proteccion o regulacion ei variabla d’acòrd damb era legislacion de cada país o de cada espaci naturau.
Quauqu’uns d’aguesti fruts se cultiven abituaument entath consum, com ara: ahragues (Fragaria), mores d’arbe (Morus), madoneta o esquiron deth Peró (Physalis peruviana), pinsons o groselhes (Ribes), jordons e mores d'arrominguèra (Rubus), auajons (Vaccinium) e ginjorla (Ziziphus jujuba). Ja s’an nomentat d’auti fruts tradicionaus cultivadi anticament.

Manères de consumir-les. Comestibilitat e toxicitat.

Ena natura i a nombrosi fruts semblants de colors vermelh o d’auti colors atractius mès, cau èster alèrta, pòden èster molt toxics entàs umans e en cambi pòden èster comestibles entà quauques bèsties.
En quauqui casi, cèrtes parts son molt toxiques. Per exemple eth tèish (Taxus baccata) a un seme toxic entorat d’un aril de color vermelh viu comestible. Eth frut deth saüquèr (Sambucus nigra) se pòt hèr a servir entà confitures, mès a d’èster ben madur; es sòns fruts non madurs e eth seme son toxics.
 
 Important
  • Non s’an de consumir es fruts que non coneishem ben.
  • Es dades de comestibilitat e toxicitat son orientatives.
  • Qui consumís aguesti fruts (o d’autes parts dera planta) ac hè jos era sua responsabilitat.

Comestibilitat:

Ací damb tota proprietat podem parlar de frutes de bòsc.

 Frut comestible

 Comestible, excellent

 Comestible, pòc apreciat, alap, insipid

 Entà que siguen comestibles, quauqu’uns d’aguesti fruts, an de besonh ua preparacion per auança:

  • - Ua subermaduracion: era sòrba (Sorbus domestica) e era nespla (Mespilus germanica) [-> NÒTA] se consumissen lèu passades, era subermaduracion se hè dessús de palha o de manèra naturau, despús de glaçades fòrtes..
  • - Eliminar es peus irritants: era gardaua (Rosa sp.).
NÒTA (sus nespla): era nespla qu’ei aué en dia molt mès abituau, ei ua fruta que se consumís fresca. Ei eth frut der arbet cultivat: nesplièr de Japon (Eriobotrya japonica).

 Quauqu’uns d’aguesti fruts sonque se pòden consumir damb precaucion, ei a díder sonque en petites quantitats, com ara es de: madoneta o esquiron (Physalis alkekengi), auajon nere, (Vaccinium uliginosum) e higuèr sauvatge (Viburnum opulus), ja que minjar-ne soent o en grana quantitat pòt auer efèctes toxics e causar vòmits o diarrèes.

saüc

Tanben eth consum de fruts non madurs de quauques espècies pòt auer efèctes toxics, com ara es de saüquèr (Sambucus nigra) e d’auti.

A mès de minjar aguesti fruts fresqui, tanben pòden èster consumits convertits en: 

 Consèrves de frutes (confitures, marmelades, etc.) 

 chucs o siròps 

 Aiguardents e licors: com ara es obtenguts pera destillacion deth chuc deth frut fermentat (eth kirsch de cerides de bòsc) o servint-se deth frut coma aromatizant (era ginèbra) damb gimbros, eth licor de granhons (patxaran en euskera), eth licor de cassís damb cassís o pinsons neri e era mirta, licor de mirta damb mirtes). 

Es fruts de bòsc pòden auer usi medicinaus especifics, mès aciu tractam sonque eth consum alimentari mès corrent.

Sòrtes de fruts

Des del punt de vista botanic aguesti fruts (e infructescéncies e estrobils) son de menes variades:

  • Frut (punt d'enguarda botanic): Genre botanic (nòm deth frut)
  • Baia e pseudobaia: Arbutus (arboça), Arctostaphylos (moisha), Myrtus (mirta), Physalis (madoneta o esquiron), Ribes (pinson, groselha), Ruscus (agreulon), Sambucus (saüquèr), Vaccinium (auajons), Viscum (visc).
  • Drupa: Celtis (falabrega), Chamaerops (dàtil de palmèr nan), Ilex (areu), Prunus (cerida, granhon), Viburnum (higuèr sauvatge), Ziziphus (ginjorla).
  • Polidrupa: Morus (mores d’arbe), Rubus (jordon, mora d'arrominguèra)
  • Frut complèx, pseudocarp: Fragaria (< Potentilla; ahragues), Hippophae (agranar); entorat deth calici carnut)
  • Cinorodon: Rosa (gardaua)
  • Gàlbul (< estrobil): Juniperus (gimbro)
  • Pom: Crataegus (aseròla, borruga), Mespilus (nespla), Sorbus (sòrba)..
  • Seme toxic entornejat d’un aril comestible, estrobil damb aparença de drupa: Taxus (tèish).

Genres, familhes, grops

Entà poder hèr agropacions s’an ahijut:

  • Eth genre botanic.
  • Era familha botanica (deishada en latin, damb era intencion deth multilingüisme). Sufixes o terminasons:  (la, en, de, nl) -aceae;   (ca) -àcies;   (aran) -acèas;   (es, pt) -áceas;  (fr) - acées;   (it) -acee.

  • Familhes, sufixes o terminacions per lengües
    [ISO 639] lingua    
    la latina -aceae Familia
    ca català -àcies Família
    aran < oc aranés < occitan -acèas Familha
    es español -áceas Familia
    fr français -acées Famille
    en English -aceae Family
    de Deutsch -aceae Familie (...gewächse)
    it italiano -acee Famiglia
    pt português -áceas Família
    nl nederlands -aceae Familie (...familie)
  • Grop damb fruts de caracteristiques semblantes.

Nòms scientifics, sinonims. Indèx de genres e familhes

Nòms scientifics: En generau sonque s’indique eth nòm scientific actuau. En pògui casi, s’ahig un nòm sinonim que se ten coma nòm preferent entà quauqui autors.
Ei eth cas de:
Fragaria < Potentilla
Hippophae rhamnoides = Elaeagnus rhamnoides
Mespilus germanica = Crataegus germanica

Es fiches multilingües

Exemples:

 frut comestible excellent.

 frut comestible, mès damb precaucion.

 frut damb part fòrça toxica.

Collaboracion

Entà per’mor d’anar milhorant aguest petit vocabulari vos demanam que se voletz i podetz aportar es vòstes fotografies, mès informacion e/o hèr-i suggeriments.
©2017 Plantipodes.cat

 

Idea (continguts) Eduard Parés
Development (desenvolupament) Jordi Gil
(correcció) Miquel Rius
(traduccion) Verònica Barès (Conselh Generau d'Aran)
(traducción) E. Parés, Josep Blanch
(traduction) Mercè Espinosa
(translation) Núria de Rocafiguera
Fotografies, Pictures (fotos) Ricard Llerins, Margarida Montanyà, E. Parés, Josep M. Vives
Únicament fem servir galetes (cookies) per a la millora de la navegació i el funcionament de la pàgina.
En cap cas recollim dades personals de cap mena.
© 2017 Plantipodes.cat