Fruits de bosc (baies i altres)
Vocabulari multilingüe. Introducció.

Una conversa freqüent:

És freqüent davant d’alguns fruits una conversa com ara:

«- Tu, això és un "gerd"
- No ho crec, és una "frambuesa"
- Segur?»

O bé:

«- Mira un "mirtil" !
- S'assembla a un "nabiu"»

Per esvair dubtes us oferim aquest petit vocabulari multilingüe de fruits de bosc. Aquest vocabulari està preparat per ser consultat fàcilment amb el vostre telèfon intel·ligent (smartphone).

El nom

Els fruits de bosc, són fruits petits, dolços o àcids, sucosos, de colors vius,  en general de color vermell o colors foscos (blavós, morat, negre, etc.) i que tradicionalment no es cultivaven sinó que es collien en arbres i sobretot en arbustos i mates silvestres. Però molts són cultivats des de fa molt de temps.

Fruita de bosc seria el terme apropiat quan el fruit de bosc és per a l’alimentació humana. En aquest recull divulgatiu nostre també s’inclouen fruits similars amb qualitat alimentaria poc interessant, alguns (del tot o amb alguna part) tòxics i fins i tot mortals.

Fruits silvestres (o fruites silvestres) són els que corresponen a plantes no plantades per l’home. Fruits silvestres i fruites conreades són tractats en conjunt encara que és corrent que els fruits procedents de plantes cultivades i seleccionades siguin més grossos.

Els fruits de bosc també reben altres noms, com ara fruits vermells (molts tenen altres colors) o fruits petits (en contraposició a les fruites grosses: poma, pera, préssec, etc.). El significat de cada un dels termes esmentats (fruits de bosc, fruits silvestres, fruits vermells i fruits petits) reflecteix algunes característiques d’una part del conjunt dels fruits que estem tractant.

Només cal tenir present les denominacions en diverses llengües:
(codis de llengua: ISO 639)
català Fruits de bosc (baies i altres), fruits vermells
aranés < occitan Fruts de bòsc (granes e d'auti)
español Frutos de bosque (bayas y otros), frutos rojos
français Fruits rouges (baies et autres)
English Berries, soft fruits (berries and other)
Deutsch Wildfrüchte (Waldbeeren und andere)
italiano Frutti di bosco (bacche e altri)
português Frutos silvestres, frutos do bosque, frutos vermelhos (bagas e outros)
nederlands Bosvruchten (bessen en anderen)

Val a dir que el terme berry (pl. berries) en anglès ha donat molt de si i sobrepassa àmpliament el nostre concepte de baia (fruit simple de mesocarpi i endocarpi carnosos, des del punt de vista botànic). D’una manera semblant actua el terme equivalent alemany Beere (pl. Beeren).

Generalitats

Descartem, de moment, els fruits secs com ara l’avellana, la castanya, els pinyons que també podem trobar en el medi natural. Hi hem inclòs, però, fruites tradicionals d’arbres introduïts en temps antics (arqueòfits) que encara, de vegades, es poden trobar prop de masies i camps, com ara: el gínjol (Ziziphus jujuba), la nespla (Mespilus germanica), la serva (Sorbus domestica) i també el lledó (Celtis australis).

La majoria d’aquests fruits de bosc són produïts per arbusts, alguns força baixos, com ara el nabiu (Vaccinium myrtillus, 0,15-0,60 m) però alguns són veritables arbres, com ara l'arboç (Arbutus unedo), el ginjoler (Ziziphus jujuba), el grèvol (Ilex aquifolium), el lledoner (Celtis australis), les moreres (Morus spp.), la nespia (Mespilus germanica) la servera (Sorbus domestica) i el teix (Taxus baccata).

Algunes plantes amb aquestes "baies" tenen un ús ornamental, com a verd nadalenc, les més freqüents són:

  • Grèvol (Ilex aquifolium), arbret o arbust de fulla lluent i punxant i boletes (fruits de 7-8 mm) vermelles característiques als exemplars femenins (és una espècie dioica).
  • Galzeran, boix marí (Ruscus aculeatus), mata amb fil·locladis (fulles falses) acabats en punxa i baies vermelles (10-12 mm) als exemplars femenins. -
  • Vesc (Viscum album): planta hemiparàsita sobre alguns arbres, fa baies translúcides (6- 10 mm), blanques o grogues. Es considera un símbol de bona sort.
  • (Per cert, els fruits d’aquestes 3 plantes són tòxics)
Cal estar alerta, per si alguna d’aquestes espècies és protegida o regulada de manera general (per exemple a Catalunya afecta al grèvol, al margalló i al teix) o en espais concrets (parcs naturals o similars). La protecció o regulació és variable d’acord amb la legislació de cada país o de cada espai natural.
Uns quants d’aquests fruits es cultiven habitualment per al consum, com ara: maduixes i fragues (Fragaria), mores d’arbre (Morus), alquequengi del Perú (Physalis peruviana), ribes o groselles (Ribes), gerd i mores d’esbarzers (Rubus), nabius (Vaccinium) i gínjol (Ziziphus jujuba). Ja s’han esmentat altres fruits tradicionals cultivats antigament.

Maneres de consumir-los. Comestibilitat i toxicitat.

A la natura hi ha molts fruits semblants de colors vermell o d’altres colors atractius però, cal estar alerta, poden ser molt tòxics per als humans i en canvi poden ser comestibles per alguns animals.
En alguns casos, certes parts són molt tòxiques. Per exemple el teix (Taxus baccata) té una llavor tòxica envoltada de un aril de color vermell viu comestible. El fruit del saüquer o saüc (Sambucus nigra) es pot fer servir per a confitures, però ha de ser ben madur; els seus fruits no madurs i les llavors són tòxiques.
 
 Important
  • No s’han de consumir els fruits que no coneguem bé.
  • Les dades de comestibilitat i toxicitat són orientatives.
  • Qui consumeix aquest fruits (o altres parts de la planta) ho fa sota la seva responsabilitat.

Comestibilitat:

Aquí amb tota propietat podem parlar de fruites de bosc

 Comestible

 Comestible, excel·lent

 Comestible, poc apreciat, fat, insípid

 Per tal que siguin comestibles, alguns d’aquests fruits, necessiten una preparació prèvia:

  • - Una sobremaduració: la serva (Sorbus domestica) i la nespla (Mespilus germanica) [→ NOTA] es consumeixen quasi passades, la sobremaduració es fa a sobre de palla o de manera natural, després de glaçades fortes.
  • - Eliminar els pèls irritants: el gavarró o gratacul (Rosa sp.)
NOTA (sobre nespla, nespra): la nespra (o nespro, nispro, micaco, etc.) que és avui dia molt més habitual, és una fruita que es consumeix fresca. És el fruit de l’arbret cultivat: nesprer del Japó (Eriobotrya japonica).

 Alguns d’aquests fruits només es poden consumir amb precaució, és a dir només en petites quantitats, com ara els de: alquequengi (Physalis alkekengi), nabiu uliginós, (Vaccinium uliginosum) i aliguer (Viburnum opulus), ja que menjar-ne sovint o en gran quantitat pot tenir efectes tòxics i causar vòmits o diarrees.

saüc

També el consum de fruits no madurs d’algunes espècies pot tenir efectes tòxics, com ara els de saüc (Sambucus nigra) i d’altres.

A més de menjar aquests fruits frescos, també poden ser consumits convertits en: 

 Conserves de fruites (confitures, melmelades, etc.) 

 Sucs o xarops 

 Aiguardents i licors: com ara els obtinguts per la destil·lació del suc del fruit fermentat (el kirsch de cireres de bosc) o usant el fruit com a aromatitzant (la ginebra amb ginebrons, el patxaran amb aranyons, el licor de cassís amb riba o grosella negra i el mirto, licor de murtra amb murtons). 

Els fruits de bosc també poden tenir usos medicinals específics, però aquí només tractem del consum alimentari més corrent.

Menes de fruits

Des del punt de vista botànic, aquests fruits (i infructescències i estròbils)  són de menes variades:

  • Fruit (punt de vista botànic): Gènere botànic (nom del fruit)
  • Baia i pseudobaia: Arbutus (cirereta d’arboç), Arctostaphylos (boixerola), Myrtus (murtó). Physalis (alquequengis), Ribes (ribes, groselles), Ruscus (galzeran), Sambucus (saücs, évol), Vaccinium (nabius), Viscum (vesc).
  • Drupa:Celtis (lledó), Chamaerops (dàtil de margalló, pa de guineu), Ilex (grèvol), Prunus (cirera, aranyó), Viburnum (aliguer), Ziziphus (gínjol).
  • Polidrupa: Morus (mores d’arbre), Rubus (gerd, mora d’esbarzers)
  • Fruit complex, pseudocarp: Fragaria (< Potentilla; maduixa, fraga), Hippophae (arç groc; rodejat del calze carnós)
  • Cinoròdon: Rosa (gavarró, gratacul)
  • Gàlbul (< estròbil): Juniperus (ginebró)
  • Pom: Crataegus (atzerola, cirereta de pastor), Mespilus (nespla), Sorbus (moixera, serva).
  • Llavor tòxica envoltada d’un aril comestible, estròbil amb aparença de drupa: Taxus (teix).

Gèneres, famílies, grups

Per tal de poder fer agrupacions s’han afegit:

  • El gènere botànic.
  • La família botànica (deixada en llatí, amb l’afany del multilingüisme). Sufixos o terminacions: (la, en, de, nl) -aceae;   (ca) -àcies;   (aran) -acèas;   (es, pt) -áceas;  (fr) - acées;   (it) -acee.


  • Famílies, sufixos o terminacions per llengües
    [ISO 639] lingua    
    la latina -aceae Familia
    ca català -àcies Família
    aran < oc aranés < occitan -acèas Familha
    es español -áceas Familia
    fr français -acées Famille
    en English -aceae Family
    de Deutsch -aceae Familie (...gewächse)
    it italiano -acee Famiglia
    pt português -áceas Família
    nl nederlands -aceae Familie (...familie)
  • Grup amb fruits de característiques semblants.

Noms científics, sinònims. Índex de gèneres i famílies

Noms científics: En general només s’indica el nom científic actual. En uns pocs cassos, s’afegeix un nom sinònim que està essent usat com a nom preferent per alguns autors.
És el cas de:
Fragaria < Potentilla
Hippophae rhamnoides = Elaeagnus rhamnoides
Mespilus germanica = Crataegus germanica

Les fitxes multilingües

Exemples:

 fruit comestible excel·lent.

 fruit comestible, però amb precaució.

 fruit amb part molt tòxica.

Col·laboració

©2017 Plantipodes.cat

 

Idea (continguts) Eduard Parés
Development (desenvolupament) Jordi Gil
(correcció) Miquel Rius
(traduccion) Verònica Barès (Conselh Generau d'Aran)
(traducción) E. Parés, Josep Blanch
(traduction) Mercè Espinosa
(translation) Núria de Rocafiguera
Fotografies, Pictures (fotos) Ricard Llerins, Margarida Montanyà, E. Parés, Josep M. Vives
Únicament fem servir galetes (cookies) per a la millora de la navegació i el funcionament de la pàgina.
En cap cas recollim dades personals de cap mena.
© 2017 Plantipodes.cat