La neu de febrer (2018) ens ha presentat aquest roure monumental amb unes imatges originals i inspiradores de poesia:
Amb la nevada hivernal
el pacient roure despullat
deixa que el sol traspassi
entre branques centenàries.
Apartat de la casa pairal
la senyora hi reposava
envaïda pel benestar
d'una enyorada tarda d'estiu.
La nena del conte s'hi va arraulir
sota l'ombra de l'extensa capçada
quan una pau la va adormir
pel gran gegant protegida.
Tant la guatlla com l'alosa
entre fonolls i vidalbes
són testimonis silenciosos
del vell roure monumental.
Montserrat Comas, 2018
Roure so,
De la Senyora ho fui.
Dosser d’estiu
I terma d’hivern.
Amb nostàlgia obro brancades,
I si la neu ve a fer-hi estada
Ambdós compartim silenci
I enyor
de les gales del bon temps.
Miquel Rius, 2018