Important
- Non s’an de consumir es fruts que non coneishem ben.
- Es dades de comestibilitat e toxicitat son orientatives.
- Qui consumís aguesti fruts (o d’autes parts dera planta) ac hè jos era sua responsabilitat.
Comestibilitat:
Ací damb tota proprietat podem parlar de frutes de bòsc.
Frut comestible
Comestible, excellent
Comestible, pòc apreciat, alap, insipid
Entà que siguen comestibles, quauqu’uns d’aguesti fruts, an de besonh ua preparacion per auança:
- - Ua subermaduracion: era sòrba (Sorbus domestica) e era nespla (Mespilus germanica) [-> NÒTA] se consumissen lèu passades, era subermaduracion se hè dessús de palha o de manèra naturau, despús de glaçades fòrtes..
- - Eliminar es peus irritants: era gardaua (Rosa sp.).
NÒTA (sus mespla, nespla): era mespla o nespla qu’ei aué en dia molt mès abituau, ei ua fruta que se consumís fresca. Ei eth frut der arbet cultivat: mesplèr de Japon (Eriobotrya japonica).
Quauqu’uns d’aguesti fruts sonque se pòden consumir damb precaucion, ei a díder sonque en petites quantitats, com ara es de: madoneta o esquiron (Physalis alkekengi), auajon nere (Vaccinium uliginosum) e higuèr sauvatge (Viburnum opulus), ja que minjar-ne soent o en grana quantitat pòt auer efèctes toxics e causar vòmits o diarrèes.
Tanben eth consum de fruts non madurs de quauques espècies pòt auer efèctes toxics, com ara es de saüquèr (Sambucus nigra) e d’auti.
A mès de minjar aguesti fruts fresqui, tanben pòden èster consumits convertits en:
Consèrves de frutes (confitures, marmelades, etc.)
chucs o siròps
Aiguardents e licors: com ara es obtenguts pera destillacion deth chuc deth frut fermentat (eth kirsch de cerides de bòsc) o servint-se deth frut coma aromatizant (era ginèbra) damb gimbros, eth licor de granhons (patxaran en euskera), eth licor de cassís damb cassís o pinsons neri e era mirta, licor de mirta damb mirtes).
Es fruts de bòsc pòden auer usi medicinaus especifics, mès aciu tractam sonque eth consum alimentari mès corrent.
