És freqüent davant d’alguns fruits una conversa com ara:

«- Tu, això és un "gerd"
- No ho crec, és una "frambuesa"
- Segur?»

O bé:

«- Mira un "mirtil" !
- S'assembla a un "nabiu"»

Per esvair dubtes us oferim aquest petit vocabulari multilingüe de fruits de bosc. Aquest vocabulari està preparat per ser consultat fàcilment amb el vostre telèfon intel·ligent (smartphone).

Els fruits de bosc, són fruits petits, dolços o àcids, sucosos, de colors vius,  en general de color vermell o colors foscos (blavós, morat, negre, etc.) i que tradicionalment no es cultivaven sinó que es collien en arbres i sobretot en arbustos i mates silvestres. Però molts són cultivats des de fa molt de temps.

Fruita de bosc seria el terme apropiat quan el fruit de bosc és per a l’alimentació humana. En aquest recull divulgatiu nostre també s’inclouen fruits similars amb qualitat alimentaria poc interessant, alguns (del tot o amb alguna part) tòxics i fins i tot mortals.

Fruits silvestres (o fruites silvestres) són els que corresponen a plantes no plantades per l’home. Fruits silvestres i fruites conreades són tractats en conjunt encara que és corrent que els fruits procedents de plantes cultivades i seleccionades siguin més grossos.

Els fruits de bosc també reben altres noms, com ara fruits vermells (molts tenen altres colors) o fruits petits (en contraposició a les fruites grosses: poma, pera, préssec, etc.). El significat de cada un dels termes esmentats (fruits de bosc, fruits silvestres, fruits vermells i fruits petits) reflecteix algunes característiques d’una part del conjunt dels fruits que estem tractant.

Val a dir que el terme berry (pl. berries) en anglès ha donat molt de si i sobrepassa àmpliament el nostre concepte de baia (fruit simple de mesocarpi i endocarpi carnosos, des del punt de vista botànic). D’una manera semblant actua el terme equivalent alemany Beere (pl. Beeren).

Descartem, de moment, els fruits secs com ara l’avellana, la castanya, els pinyons que també podem trobar en el medi natural. Hi hem inclòs, però, fruites tradicionals d’arbres introduïts en temps antics (arqueòfits) que encara, de vegades, es poden trobar prop de masies i camps, com ara: el gínjol (Ziziphus jujuba), la nespla (Mespilus germanica), la serva (Sorbus domestica) i també el lledó (Celtis australis).

La majoria d’aquests fruits de bosc són produïts per arbusts, alguns força baixos, com ara el nabiu (Vaccinium myrtillus, 0,15-0,60 m) però alguns són veritables arbres, com ara l'arboç (Arbutus unedo), el ginjoler (Ziziphus jujuba), el grèvol (Ilex aquifolium), el lledoner (Celtis australis), les moreres (Morus spp.), la nespia (Mespilus germanica) la servera (Sorbus domestica) i el teix (Taxus baccata).

• Fruit (punt de vista botànic): Gènere botànic (nom del fruit)
• Baia i pseudobaia: Arbutus (cirereta d’arboç), Arctostaphylos (boixerola), Myrtus (murtó). Physalis (alquequengis), Ribes (ribes, groselles), Ruscus (galzeran), Sambucus (saücs, évol), Vaccinium (nabius), Viscum (vesc).
• Drupa:Celtis (lledó), Chamaerops (dàtil de margalló, pa de guineu), Ilex (grèvol), Prunus (cirera, aranyó), Viburnum (aliguer), Ziziphus (gínjol).
• Polidrupa: Morus (mores d’arbre), Rubus (gerd, mora d’esbarzers)
• Fruit complex, pseudocarp: Fragaria (< Potentilla; maduixa, fraga), Hippophae (arç groc; rodejat del calze carnós)
• Cinoròdon: Rosa (gavarró, gratacul)
• Gàlbul (< estròbil): Juniperus (ginebró)
• Pom: Crataegus (atzerola, cirereta de pastor), Mespilus (nespla), Sorbus (moixera, serva).
• Llavor tòxica envoltada d’un aril comestible, estròbil amb aparença de drupa: Taxus (teix).

Noms científics: En general només s’indica el nom científic actual. En uns pocs casos, s’afegeix un nom sinònim que està essent usat com a nom preferent per alguns autors.
És el cas de:
Fragaria < Potentilla
Hippophae rhamnoides = Elaeagnus rhamnoides
Mespilus germanica = Crataegus germanica